Archive for Octubre, 2011

28 Octubre 2011

Evitar la segregació escolar com a mesura per combatre el fracàs escolar

El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya ha presentat l’Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya, que té, com a objectius generals, d’una banda, caracteritzar el col·lectiu d’alumnes en situació de risc de fracàs escolar i de l’altra, identificar i prioritzar els factors que l’expliquen, amb la finalitat de fer aportacions que puguin tenir-se presents a l’hora de desenvolupar una política educativa destinada a reduir la seva incidència. Entre aquestes polítiques per a la millora dels resultats educatius, els autors de l’informe destaquen la importància de reduir la segregació entre escoles i dins d’aquestes.

(Veure notícia)

Etiquetes: , ,
25 Octubre 2011

Unicef alerta que la segregació escolar és un factor de risc social

Aquest informe d’UNICEF, presentat a octubre de 2011 i elaborat per l’equip d’investigació IFAM (Infància i adolescència en ambients multiculturals) de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), en col·laboració amb UNICEF Espanya, té per objectiu principal exposar els diferents factors de risc social que pateixen els fills i filles de famílies immigrades des de l’òptica dels professionals de la intervenció social. En l’àmbit escolar, entre aquests factors de risc, s’hi destaca l’existència de dèficits en la seva acollida al sistema educatiu i, entre aquests, la seva segregació entre centres i dins dels mateixos centres, que dificulta les oportunitats d’integració social i educativa d’aquests infants i joves immigrats. L’informe insta les administracions, institucions i professionals que estan en contacte amb aquest col·lectiu a desenvolupar polítiques adequades per a la prevenció d’aquests factors de risc. De les vint-i-cinc recomanacions que s’hi formulen, n’hi ha dues que remeten directament a la lluita contra la segregació escolar, particularment la distribució de l’alumnat immigrat entre centres, per evitar guetos, i evitar els processos de segregació interna en els centres. A més, també parla de posar en valor el fet intercultural dins dels centres, com a factor de riquesa educativa.

25 Octubre 2011

L’informe PISA posa dades a l’error de la segregació

Les noves dades de l’Informe PISA que ha presentat avui la Fundació Bofill (veure recull de premsa) indiquen que el sistema escolar català, enormement segregat, genera unes enormes desigualtats segons l’origen immigrat o no dels seus alumnes, la qual cosa és òbviament negativa per la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. Si mirem el nivell de lectura, trobem que si bé les diferències de resultats segons nivell socioeconòmic de l’alumnat són relativament baixes en comparació a la majoria de països analitzats,

“Catalunya presenta una diferència de rendiment molt elevada entre alumnat nadiu i d’origen immigrat: de fet a l’àmbit internacional, amb 82 punts, és on més diferència s’observa entre aquests dos col·lectius, essent aquesta prop de 40 punts superior a la mitjana de l’OCDE i quasi 30 punts superior a la mitjana de la UE-15. Així doncs, a Catalunya l’origen immigrant de les famílies condiciona en major mesura el rendiment en lectura que a la resta de països analitzats.

L’informe recorda que a Catalunya el 56% de l’alumnat nadiu està escolaritzat a l’escola pública i un 44% a la privada, però que en canvi l’alumnat d’origen immigrat ho està en un 81% a la pública i en un 19% a la privada, i aporta dades que mostren els prejudicis a nivell de país de la segregació escolar i la inhibició de les polítiques públiques per evitar-la:

“La puntuació en lectura de l’alumnat que assisteix a centres en què hi ha menys concentració d’estudiants d’origen immigrat és superior a la d’aquells que estudien en centres on la concentració és més elevada. L’efecte, però, no és el mateix entre l’alumnat nadiu i entre l’alumnat de famílies immigrades; l’alumnat nadiu, d’una banda, obté puntuacions superiors en centres en què la concentració d’estudiants d’origen immigrat és menys elevada, però les diferències de puntuació amb els que estudien en centres amb més concentració no són significatives. En canvi, l’alumnat d’origen immigrat matriculat en centres amb concentracions elevades d’alumnat d’origen immigrat puntua per sota dels seus companys d’origen immigrat que van a centres amb concentracions menors. Les diferències entre els uns i els altres són de setanta-un punts i estadísticament significatives”.

Dit en altres paraules, la segregació afecta molt negativament els alumnes d’origen immigrat, mentre que el suposat prejudici per als estudiants nadius d’estudiar en centres amb forta concentració d’alumnes d’origen immigrat és molt lleu i no estadísticament significativa.

L’informe també desmunta tòpics i mostra com no és cert que l’escola concertada obtingui millors resultats, en mostrar com

“A Catalunya, les diferències de puntuació entre centres de titularitat pública i privada i entre l’alumnat que parla català a casa i el que parla castellà desapareixen quan es té en compte l’efecte del nivell socioeconòmic i cultural de l’alumnat i dels centres.”

Les noves dades PISA, per tant, ens porten males notícies: la constatació que la forta segregació del nostre sistema educatiu i la inhibició de les polítiques públiques afecta molt negativament la igualtat d’oportunitats i les oportunitats de vida dels alumnes d’origen immigrat.

24 Octubre 2011

La Segregació coharta els Drets dels Infants

El Síndic de Greuges ha presentat al Parlament de Catalunya el primer informe de seguiment del compliment a Catalunya de la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de l’infant, tal com preveu la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.

En el marc d’aquest informe, entre d’altres aspectes, el Síndic de Greuges ha recordat la importància de comptar amb un sistema educatiu equilibrat entre tots els centres pel que fa a l’escolarització d’alumnes amb necessitats educatives específiques amb l’objectiu de garantir del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. Alhora, ha posat de manifest que les administracions no sempre han aprofitat prou el marge d’actuació que la llei preveu per evitar les situacions de segregació escolar, que encara avui hi ha escoles amb nivells elevats de concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques que veuen incrementada la seva complexitat educativa com a conseqüència de les polítiques educatives dutes a terme en els seus respectius territoris, i també que els processos de segregació escolar es veuen reproduïts pels dèficits de gratuïtat real de l’escolarització en nombrosos centres concertats.

5 Octubre 2011

Catalunya surt malparada en equitat

La distribució de l’alumnat a Catalunya és molt poc equitativa. Això és el que mostra un estudi (Miquel Àngel Alegre i Xènia Chela, 2011) que compara les diferents comunitats autònomes de l’Estat Espanyol i evidencia que entre les comunitats autònomes on la immigració té un pes important, som amb Murcia la que menys equitat presenta en la distribució de l’alumnat estranger segons titularitat del centre. Al nivell de l’ESO, per exemple, els centres privats (la immensa majoria dels quals són concertats i per tant finançats amb els impostos de tothom), tenen un 8,2% d’alumnes estrangers, mentre que els centres públics en tenen 2,91 vegades més (un 23,9%).

L’informe no ha generat cap comentari per part de les autoritats educatives, no ha tingut cap repercusió social ni debat als mitjans de comunicació, tot i la importància d’aquesta dada. Si volem ser creïbles quan argumentem la importància de la immersió lingüística per a la cohesió social del país, també hem d’encarar el problema que representa aquesta segregació per origen nacional (i la segregació per posició socioeconòmica) per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i l’aprofitament del talent i del potencial de les noves generacions.

Taula de la pàgina 183 del llibre (descarrega):  Miquel Àngel Alegre i Xènia Chela (2011) “La dimensió substantiva de les polítiques educa tives autonòmiques: convergències i divergències”, a Raquel Gallego i Joan Subirats (eds.) Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.