Archive for Març, 2012

23 Març 2012

Reserva de places d’alumnes amb necessitats educatives específiques

Per una vegada arriben bones notícies de Barcelona en el tema de la segregació escolar. De cara al curs vinent es faran efectives, a diferència del que passava fins ara, les places de reserva per a alumnat immigrat amb Necessitats Educatives Específiques (NEE). Segons afirma el mateix Consorci d’Educació de Barcelona, “es constituirà al districte de Ciutat Vella una comissió de garanties d’admissió per facilitar una escolarització equilibrada de l’alumnat i s’actuarà també en altres zones d’especial complexitat de la ciutat. A més en les zones on no hi ha un alt índex d’immigrants però algunes escoles tenen una significativa concentració, també s’afavorirà la redistribució”.

[Els alumnes amb Necessitats Educatives Específiques (NEE) són, segons la Llei d’educació, a) els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus; i b) els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.]

Fins ara la reserva de dues places a cada grup-classe que ja feien tots els centres de Barcelona per a alumnes amb necessitats educatives específiques només s’utilitzava per als alumnes amb problemes de discapacitat, trastorns de personalitat o de conducta i malalties degeneratives greus, mentre que a partir d’ara també s’utilitzarà per a alumnes amb necessitats educatives específiques lligades al procés migratori, com ara no parlar l’idioma o ser en una situació social i familiar difícil. Significa això un canvi de normativa? No, simplement vol dir que, amb cinc anys de retard, l’administració ha decidit aplicar el decret de matriculació en vigor i utilitzar els instruments disponibles per la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives específiques (Decret d’admissió 75/2007).

Pot ser un pas cap a una distribució una mica més equitativa d’aquests alumnes en el conjunt d’escoles de Barcelona

Què pot significar? Segons com s’apliqui, pot significar que un nombre petit però significatiu d’alumnes amb necessitats socials i culturals es matriculin en escoles on fins ara no hi havia cap mena d’alumnat amb aquest perfil, i per tant pot ser un pas cap a una distribució una mica més equitativa d’aquests alumnes en el conjunt d’escoles de Barcelona. Caldrà veure, això no obstant, com s’aplica la mesura. En primer lloc, no s’ha explicat si s’aplicarà a tota la ciutat o només a alguns barris, la qual cosa podria deixar l’aplicació a mig camí. De moment això és el que sembla, ja que s’ha dit (veure dossier de premsa) que es focalitzará a Ciutat Vella (amb la creació d’una comissió específica de garanties d’admissió) i a d’altres zones d’especial complexitat (La Marina del Port-La Marina del Prat Vermell, Ciutat Meridiana, Bon Pastor-Baró de Viver, Barri Besós i Maresme), així com a “zones sense especial complexitat però amb alt percentatge alumnat immigrant”.

No s’ha explicat amb claredat com s’aplicarà la reserva de places als alumnes en “situacions socioeconòmiques especialment desfavorides” si no són “immigrats”

En segon lloc, no s’ha explicat amb claredat com s’aplicarà la reserva de places als alumnes en “situacions socioeconòmiques especialment desfavorides” si no són “immigrats”, ni tampoc s’ha explica com el Consorci d’Educació detectarà i dictaminarà l’alumnat amb NEE. La manca d’experiència a l’hora de tractar aquesta situació pot ser un problema, ja que caldrà justificar d’alguna manera com es decideix quins alumnes tenen aquestes necessitats. Per als alumnes que tenen necessitats motivades per temes de salut o de discapacitat, s’utilitza un diagnòstic mèdic. Per als alumnes que tenen problemes “socials i culturals” s’ha pensat en un informe dels serveis socials. En el cas de les situacions socioeconòmiques especialment desfavorides això sembla raonable. En el cas d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de ser “immigrat”, no s’ha especificat si es tindrà en compte només la seva incorporació tardana al sistema educatiu, o també elements derivats de la situació socioeconòmica. Serà com a mínim estrany que siguin els serveis socials qui valorin i informin d’aquesta situació.

Segons com s’apliqui, la mesura pot quedar-se en un simple gest amb poques repercussions. Però això ja ho veurem. De moment les places de reserva que estan disponibles a P3 i 1er. d’ESO són aproximadament 1.500. Serien un 10% de les places ofertades, tal i com preveu el decret 75/2007 actualment en vigor. A priori, valorem molt positivament aquest canvi de tendència, és de savis rectificar i en aquest cas s’ha rectificat, probablement amb l’ajuda d’un canvi de govern.

A d’altres poblacions es poden reservar fins a 5 places per aula per a l’alumnat amb necessitats específiques

En altres poblacions ja existeixen exemples de millora en la distribució de l’alumnat gràcies a mesures similars a aquesta, tot i que preses una mica abans i amb una certa ambició. A d’altres poblacions es poden reservar fins a 5 places per aula per a l’alumnat amb necessitats específiques, i ja fa més de 7 o 8 anys que es treballa el aquesta direcció. En molts d’aquests llocs ja s’està veient una millora dels resultats escolars deguda als efectes positius de la interacció entre alumnes diferents, la qual cosa enriqueix molt l’aprenentatge actiu i vivencial de l’alumne.

L’Hospitalet de Llobregat ha incrementat la seva taxa d’èxit escolar  en quasi 8 punts paral·lelament a un millora en la distribució de l’alumna

Per exemple l’Hospitalet de Llobregat ha incrementat la seva taxa d’èxit escolar  en quasi 8 punts paral·lelament a un millora en la distribució de l’alumnat. Barcelona, malgrat  tenir unes dades d’èxit escolar una mica millors que les de la mitjana de Catalunya, s’ha estancat. Catalunya millora i Barcelona no. Bona part de Catalunya treballa per la distribució equitativa de l’alumnat i Barcelona no treballava en aquesta línia. Potser d’aquí haurem de treure lliçons, i sembla que de moment les coses poden començar a canviar a Barcelona.

Àlex Castillo

21 Març 2012

El Síndic diu que el nou criteri complementari discrimina per raó de naixença

El Periòdico de Catalunya es va fer ressó ahir de l’Informe annual del Síndic de Greuges presentat recentment al Parlament de Catalunya on, entre d’altres aspectes, insta al Departament d’Ensenyament a deixar sense efecte el criteri que algun familiar (pare, mare, tutor o germans) que siguin ex-alumnes del centre per al qual es presenta la sol·licitud, que es va incorporar en el procés d’admissió corresponent al curs 2010/2011 (veure aquí la nostra anàlisi crítica).

Segons el Síndic “aquest nou criteri introdueix una discriminació per raó de naixença, contrària a la Llei d’educació de Catalunya (art. 47.7 LEC), perquè està mancat d’una justificació objectiva i raonable

El Síndic recorda que la incorporació de criteris de prioritat en la normativa d’admissió, atès que són de discriminació positiva, ha d’estar plenament justificada des de la perspectiva de l’equitat, i no pot generar desigualtats en l’accés o comprometre la cohesió social del sistema. De fet, segons el Síndic, “aquest nou criteri introdueix una discriminació per raó de naixença, contrària a la Llei d’educació de Catalunya (art. 47.7 LEC), perquè està mancat d’una justificació objectiva i raonable, amb relació a la finalitat i els efectes de la mesura considerada; es tracta d’una mesura que no afavoreix l’accés a una educació de qualitat en condicions d’igualtat (art. 21 EAC) i l’accés en condicions d’igualtat als serveis públics (art. 30 EAC); pot tenir efectes negatius en l’equitat i la cohesió social del sistema educatiu, ja que limita la capacitat del sistema per fer efectiva la coresponsabilització de tots els centres en l’escolarització i la integració de tots els col·lectius, tal com preveu el principi rector establert en l’article 2.1 c) de la LEC, i pot contribuir a reproduir les desigualtats dels grups socials en l’escolarització. A més, des del punt de vista procedimental, l’acord adoptat significava la derogació singular d’un reglament per un acord de govern, de manera que s’infringia el principi de jerarquia normativa i s’obviava la participació dels sectors afectats, especialment del Consell Escolar de Catalunya.

El Síndic ha suggerit al Govern de la Generalitat que suprimeixi el nou criteri complementari per resoldre situacions d’empat en el procés de preinscripció i matrícula 

Per aquestes raons, el Síndic ha suggerit al Govern de la Generalitat que suprimeixi el nou criteri complementari per resoldre situacions d’empat en el procés de preinscripció i matrícula de l’alumnat als centres educatius. Aquest suggeriment no ha estat acceptat.

+ Veure Informe del síndic

21 Març 2012

Estudi sobre l’escola comprensiva de la Fundació Jaume Bofill

La Fundació Jaume Bofill presenta avui l’estudi Junts a l’aula. Present i futur del d’educació comprensiva a Catalunya (veure recull de premsa), fet per Ricard Aymerich, Josep M. Lluró i Enric Roca. L’estudi explica que el model de sistemes comprensius i integradors redueix les desigualtats i millora els resultats de l’alumnat, i avalua el model d’educació comprensiva i integradora Catalana des de la dècada dels 80 fin a inicis del 2000 com una història d’èxit, però valora negativament la desvirtuació del model per exemple amb la pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells.

L’estudi denuncia el fort desequilibri en l’adscripció dels alumnes amb necessitats educatives especials: l’escola pública aglutina el 80% de l’alumnat nouvingut i la concertada només el 20% 

L’estudi remarca que tot ique a Catalunya hi ha un 60% de centres escolars públics i un 40% de concertats, l’escola pública aglutina el 80% de l’alumnat nouvingut i la concertada només el 20%, un “fort desequilibri en l’adscripció dels alumnes amb necessitats educatives especials” que valoren molt negativament pel model d’escola del país.

És fonamental fer polítiques educatives que disminueixin les influències segregadores del sistema –com la segregació entre xarxes de centres i intercentres

Els autors afirmen que “el fracàs escolar no es resoldrà amb un model d’escola que durant l’escolaritat obligatòria selecciona els alumnes o els posa en itineraris separats segons les seves capacitats”, i proposen mesures per fer evolucionar el model d’educació comprensiva per tal que doni una millor resposta a les necessitats i context actuals. Entre les mesures, la majoria centrades en el funcionament dels centres i l’atenció als alumnes, també es remarca la importància de “fer polítiques educatives que disminueixin les influències segregadores del sistema –com la segregació entre xarxes de centres i intercentres”.

+ Veure el resum de la recerca per a la premsa.

7 Març 2012

Sobre les noves àrees d’influència a Barcelona

Quines implicacions tenen les noves àrees d’influència escolar que s’han introduït a Barcelona? Com poden afectar la segregació escolar? L’augment de la capacitat de tria és real? Pot generar alguna injustícia?  En aquesta entrada analitzem les injustícies i els perills que s’amaguen darrera de l’argument d’augmentar la llibertat de tria de les famílies.

[El curs passat, la Generalitat va incorporar un nou criteri de desempat al procés de preinscripció escolar: el fet de tenir pares o germans ex-alumnes de l’escola (ho vam analitzar en aquesta entrada). Aquest curs, la principal novetat la trobem en la modificació de les àrees d’influència -les àrees geogràfiques que delimiten les escoles on cada família obté la màxima puntuació per proximitat- de la ciutat de Barcelona. Concretament, el Consorci d’Educació de Barcelona ha anunciat una ampliació del nombre d’escoles que formaran part de l’àrea d’influència de cada llar: passant d’un mínim de 6 a un mínim de 12.]

El canvi de la zonificació escolar que ha introduït el Consorci de Barcelona no és una mera ampliació del nombre d’escoles “de proximitat” assignades a cada família, sinó una modificació substancial del concepte d’àrea d’influència vigent fins al curs passat. Anem a pams.

En el model anterior, cada família obtenia la màxima puntuació per proximitat -30 punts- a, com a mínim, les 3 escoles públiques i a les 3 escoles concertades més properes al seu domicili (si en el radi que dibuixaven aquestes 6 escoles n’hi havia d’altres, aquestes també passaven a formar part de l’àrea d’influència de la família). En base a aquest criteri, al conjunt de la ciutat hi havia tantes àrees d’influència com illes de cases: cada illa tenia la seva pròpia àrea d’influència. Amb el nou model, a les 3 escoles públiques i a les 3 escoles concertades més properes a la llar s’hi afegeix el conjunt d’escoles de la zona de residència, garantint un mínim de 6 escoles públiques i 6 escoles concertades per llar. Així, malgrat que l’illa de cases continua sent el punt de partida per a la delimitació de les àrees d’influència, a la pràctica, l’assignació d’escoles de proximitat passa a pivotar sobre una divisió de la ciutat en 29 zones rígides.

Tècnicament, aquestes 29 zones no constitueixen 29 àrees d’influència, atès que les famílies que resideixen en carrers limítrofs entre zones també obtindran màxima puntuació per proximitat en algunes escoles de la zona veïna (aquelles que es trobin entre les sis escoles més properes al seu domicili). Així, algunes illes de cases continuaran tenint la seva pròpia especificitat. De facto, però, les 29 zones sí esdevindran 29 grans àrees d’influència, atès que, en termes generals, les escoles “de referència” de les famílies passaran a ser les escoles de la zona on resideixen. O el que és el mateix: per a les escoles, l’alumnat “de referència” passarà a ser l’alumnat resident a la seva zona.

Si analitzem la configuració d’aquestes zones, estructurades sobre la base dels 73 barris de la ciutat, observem que tendeixen a dibuixar àrees residencials amb composicions socials contrastades. En efecte, amb el nou model, s’amplia el nombre d’escoles on les famílies obtenen màxima puntuació per proximitat, però, alhora, es divideix la ciutat en àmbits geogràfics que poden contribuir a incrementar els nivells de segregació escolar (si més no, entre les pròpies zones). Ras i curt: s’amplia el “marge de tria” per a les famílies, però aquesta es circumscriu a zones “tancades”, zones que tendeixen a reproduir els patrons de segregació residencial de la ciutat. 

Ras i curt: s’amplia el “marge de tria” per a les famílies, però aquesta es circumscriu a zones “tancades”, zones que tendeixen a reproduir els patrons de segregació residencial de la ciutat.

Però més enllà de la seva composició social, les noves zones també difereixen notablement pel que fa a la seva oferta educativa. Així, podem trobar des de zones integrades per un total de 25 escoles fins a zones amb menys de 10 escoles; des de zones amb més d’un 70% d’escoles públiques fins a zones on aquest percentatge no supera el 30%. A la pràctica, això implica que tant el nombre d’escoles “de proximitat” com la seva titularitat variaran substancialment en funció de quina sigui la zona de residència de la família. Aquestes diferències queden paleses introduint adreces de diferents barris al cercador d’escoles de proximitat del lloc web del Consorci. Un exemple, corresponent a quatre famílies de quatre barris diferents: família del Carmel, 12 escoles (6 públiques i 6 concertades); família del Raval, 18 escoles (12 públiques i 6 concertades); família de Sagrada Família, 29 escoles (9 públiques i 20 concertades); i família de Sarrià, 34 escoles (6 públiques i 26 concertades). En efecte, com anuncia el Consorci, la mitjana d’escoles “de proximitat” per família aquest curs s’ampliarà de 7,9 a 16,7. No ens trobem, però, davant d’un increment generalitzat dels marges de tria. Ans el contrari, com mostra aquest exemple, ens trobem davant d’una distribució profundament desigual i injusta de l’oferta escolar de la ciutat (què justifica que les famílies tinguin més o menys opcions de tria en funció del barri on resideixin?).

Ens trobem davant d’una distribució profundament desigual i injusta de l’oferta escolar de la ciutat  (què justifica que les famílies tinguin més o menys opcions de tria en funció del barri on resideixin?)

A més, cal tenir present que amb les noves zones guanyaran pes els criteris complementaris, entre ells el nou criteri introduït el curs passat: pares o germans ex-alumnes del centre. Efectivament, cada família disposarà de la màxima puntuació per proximitat a més escoles, però, de retruc, moltes més famílies disposaran de la màxima puntuació per proximitat en aquestes mateixes escoles. D’aquesta forma, en les situacions de sobre-demanda de places, la proximitat perdrà incidència com a criteri de desempat, guanyant així rellevància els criteris complementaris. De fet, en bona mesura, la nova proposta implica l’anul·lació de la proximitat com a criteri de desempat. Si més no dins de cada zona, on el conjunt de famílies residents obtindran 30 punts al conjunt d’escoles. Així doncs, si sumem la modificació introduïda el curs passat i la modificació introduïda aquest any, ens trobem davant de la pèrdua de pes d’un criteri de caràcter universal i objectiu, en benefici d’un criteri de caràcter focalitzat i arbitrari (què justifica que els exalumnes d’una escola gaudeixin d’una situació d’avantatge competitiu?).

Ens trobem davant de la pèrdua de pes d’un criteri de caràcter universal i objectiu, en benefici d’un criteri de caràcter focalitzat i arbitrari (què justifica que els exalumnes d’una escola gaudeixin d’una situació d’avantatge competitiu?)

En definitiva, la modificació plantejada pel Consorci no implica només una ampliació del  nombre d’escoles de proximitat, sinó que modifica d’arrel la pròpia definició de les àrees d’influència. Aquest canvi de model es fonamenta en la implementació d’un mapa de zones “de referència” per a les famílies. Un mapa que, atesa l’homogeneïtat social d’algunes zones, pot incrementar els riscos de segregació social a la xarxa escolar, tot reproduint les estructures de segregació residencial de la ciutat. Però al marge de quin pugui ser l’abast d’aquest efecte, ens trobem davant d’una ampliació dels marges de tria escolar profundament injusta; una ampliació que beneficia/penalitza a les famílies en funció del seu barri de residència. Certament, no deixa de sorprendre que, amb el pretext de “facilitar” l’elecció de centre a les famílies, s’aposti per un model on les opcions de tria escolar estiguin repartides de forma tan desigual.

6 Març 2012

Madrid elimina les àrees d’influència

En dos cursos Madrid farà desparèixer la proximitat al centre com un criteri deterinant per l’accés escolar, i el diari El País fa  aquest reportatge per analitzar-ho.

1 Març 2012

La OCDE alerta sobre la segregació

La OCDE ha publicat l’Informe Equity and Quality in Education: Supporting Disadvantaged Students and Schools (2012, OECD Publishing), on es recomana administrar la tria d’escola per evitar la segregació i l’augment de les desigualtats. L’informe remarca que roporcionar plena llibertat d’elecció d’escola als pares pot donar per resultat la segregació dels estudiants segons les seves capacitats i antecedents socioeconòmics, i generar majors desigualtats en els sistemes educatius. Per això recomana que es dissenyin normes de selecció que equilibrin l’elecció amb mesures per limitar el seu efecte negatiu en l’equitat. Recomana tres tipus de mesures:

  1. Que les regles que regulin la llibertat d’elecció tinguin en compte l’equitat per tal d’assegurar una distribució més diversa dels estudiant i evitin que les escoles més demandades seleccionin només els “millors” estudiants.
  2. Que s’asseguri que els estudiants més desavantatjats són atractius per les escoles de més qualitat, per exemple a través dels incentius econòmics a les escoles que matriculen els estudiants més desavantajats, l’atenció als mecanismes de selecció de les escoles (el procés de matrícula, els criteris d’admissió, els costos adicionals que cobren a les famílies) o l’ús de txecs o reduccions d’impostos que assegurin que els estudiants de famílies desavantatjades poden permetre’s les millors escoles.
  3. Conscienciar i agumentar l’accés de les famílies dessavantatjades a eleccions més ben informades.