Archive for Mai, 2012

21 Mai 2012

Els riscos de l’increment de les ratios sobre l’equitat educativa i la segregació escolar

La proposta de pujada de les ratios d’alumnes a les aules fins un 20% té uns efectes evidents en relació a la qualitat educativa: si hi ha menys recursos per alumne, l’atenció que aquests reben minva, i els resultats se’n ressentiran per força. En canvi, les conseqüències sobre l’equitat educativa (una distribució dels recursos educatius que afavoreixi l’èxit escolar de tots els alumnes, sigui quin sigui el seu origen) i sobre la segregació escolar són menys evidents, si bé  tot apunta que també seran molt perjudicials. Sigui quina sigui la manera d’aplicar la pujada de ratios tindrà conseqüències negatives sobre la qualitat de l’educació, i només una aplicació extraordinàriament curosa i ponderada impediria conseqüències negatives en termes d’equitat i segregació. Tindrà el govern aquesta sensibilitat?

Hi ha dues preguntes que poden ajudar a respondre aquesta qüestió. La primera primera pregunta és: s’aplicarà de forma universal, o si més no generalitzada, aquest increment de ratios? La segona, en canvi, té a veure amb la principal conseqüència que cerca l’increment de ratios per ajustar la despesa, i que és la contracció de l’oferta de línies educatives en el sistema escolar. La pregunta és: Quines seran les línies que desapareixeran, i quines les escoles que matricularan major nombre d’alumnes?

Responguem, primer, la qüestió relativa a la universalització en l’increment de la ratio. Qualsevol mesura que impliqui un increment generalitzat de les ratios comportarà, de forma automàtica, una baixada en l’equitat de l’educació. Si l’equitat consisteix en què els alumnes més desavantatjats rebin un tracte compensatori (és a dir, majors recursos) per tenir unes millors possibilitats d’assolir les fites educatives (l’èxit escolar), i en canvi s’empitjora la situació escolar per tothom igual, els alumnes més agreujats per aquest empitjorament són precisament els que requeririen d’un tracte compensatori que, actualment, ja els hi és atorgat només en comptagotes.

Per tant, els efectes d’aquesta precarització de la qualitat seran especialment nocius per les escoles més segregades (amb més volum d’alumnes desavantatjats). La conseqüència directa d’aquest increment en la inequitat és l’accentuació de la segregació, per tres motius. En primer lloc, s’incrementarà la percepció social de la baixa qualitat d’aquestes escoles, que seran menys desitjades. En segon lloc, hi haurà més places disponibles a escoles més desitjables de forma que s’accentuarà l’efecte de fugida de les classes mitjanes de les escoles estigmatitzades. En tercer lloc, pot passar que hi hagi més places disponibles fora de període de matrícula a les escoles estigmatitzades, que d’aquesta forma reforçarien el seu paper d’acollidores de la matrícula viva.

Per tant, els efectes d’aquesta precarització de la qualitat seran especialment nocius per les escoles més segregades (amb més volum d’alumnes desavantatjats). La conseqüència directa d’aquest increment en la inequitat és l’accentuació de la segregació

A més, una pujada generalitzada de les ratios fàcilment pot anular les ara per ara ja tímides polítiques que contribueixen a tenir escoles menys segregades. Ens referim a polítiques com ara el tancament de ratios a certes escoles per sota de la ratio estandard actual per poder oferir un tracte més personalitzat als alumnes que més ho requereixen, o, sobretot, a la política d’increment d’un 10% de les ratios actuals en períodes fora de matrícula per poder matricular els alumnes d’incorporació tardana (de forma que no es concentrin a les escoles amb places disponibles, que són sempre les més segregades).

Tot plegat comportaria conseqüències molt nocives en termes d’equitat i segregació escolar no només en termes de qualitat. Val a dir que les declaracions fetes fins ara des de la Conselleria d’Ensenyament semblen obrir la porta a un increment de línies no universal, que atengui a les situacions de les diferents escoles. Sembla intuir-se que a certes escoles amb un perfil d’alumnat especialment desafavorit podria no aplicar-se l’increment de les ratios. El cert és, però, que si l’increment de les ratios és generalitzat (encara que no sigui universal), o fins i tot si el canvi de política de ratios només implica unes diferències de tres alumnes amunt o avall entre els escoles més elitistes i les escoles més desavantatjades, les conseqüències en termes d’equitat i de segregació no diferiran en excés de les què abans describíem, i seran igualment negatives.

Una ponderació tímida de les ratios permetria un cert rentat de cara a la Conselleria, però igualment implicarà pèrdues d’equitat i més segregació en el sistema. A més, una tímida redistribució de recursos (via diferencial en les ratios d’alumnes) podria servir per legitimar que s’acabin de polítiques que avui dia poc o molt funcionen per equilibrar les possibilitats dels alumes (com ara l’obertura de ratios per redistribuir els alumes que arriben fora de termini) i podria no fer gaire més que reforçar l’estigma que ja arrossega bona part de l’escola pública.

Una altra cosa seria si, realment, es volgués fer una aposta ferma per fer una redistribució radical dels recursos educatius per la via de la flexibilització de les ratios de les escoles.

Una altra cosa seria si, realment, es volgués fer una aposta ferma per fer una redistribució radical dels recursos educatius per la via de la flexibilització de les ratios de les escoles. En aquest cas, una lògica de redistribució de recursos educatius clarament equitativa, que diferenciés de forma molt notable entre els recursos de què disposen les escoles en funció de la posició de desavantatge dels seus alumnes (i que podria comportar, posem per cas, escoles amb ratios de 15 alumnes i altres escoles amb ratios superiors als 35, amb una mitjana global del sistema de 30 alumnes, que és el que s’està proposant), tindria conseqüències molt favorables tant a nivell de l’equitat del sistema com, a mig termini, sobre la segregació. Si el fet d’anar a una o altra escola garantís igualment l’èxit escolar dels alumnes (per un tracte més personalitzat i intensiu quant més baix fos el pefil sociocultural dels alumnes), els pares deixarien d’estar tan preocupats per la tria d’escola, i s’acabarien els efectes de fugida de les escoles desavantatjades. Es tendirien així a aconseguir escoles socialment heterogènies i amb una ratio equilibarada d’alumnes; i on això no fos possible per la pròpia naturalesa de la segregació residencial, les escoles disposarien de recursos desiguals en funció de necessitats desiguals.

A ningú s’escapa, però, que això és un replantejament quimèric, que no es donarà de cap manera. En canvi, una aposta de mínims per les ratios diferenciades només tindrà un efecte propagandístic i legitimador.

Detinguem-nos ara en la segona pregunta: Quines seran les línies que desapareixeran, i quines les escoles que matricularan major nombre d’alumnes? Lògicament, l’increment d’alumnes a les aules (sigui aquest generalitzat o no) produirà que en els municipis tendeixin a sobrar algunes línies a algunes de les escoles. No sembla agosarat suposat que el govern tendirà a tancar línies a aquelles escoles amb menor demanda, i que aquestes tendiran a ser aquelles en situació més desavantatjada. La conseqüència serà a la concentració dels alumnes més desavantatjats en escoles cada vegada més segregades, que s’hauran redimensionat a la baixa per cobrir l’escolarització d’aquells alumnes que hi resideixen a prop i que tenen un baix perfil socioeconòmic.

La conseqüència serà a la concentració dels alumnes més desavantatjats en escoles cada vegada més segregades.

Per contra, la política d’increment de ratios pot suposar un fortíssim impuls a les escoles concertades, que de cop i volta poden veure incrementat en un 20% la seva capacitat de matricular alumnes. En un clima de pànic social per les retallades en l’educació i les seves conseqüències sobre la qualitat de l’educació pública, és més que previsible que s’accentuï la fugida de pares cap a la concertada, concebuda cada vegada més com un refugi davant de la devastació general.

Per tant, una primera conseqüència evident de la contracció de l’oferta de línies pot ser un importantíssim reforçament de l’oferta d’escoles concertades en detriment de les públiques. Les advertències de la Generalitat sobre la reducció de les transferències a l’escola concertada no fan més que accentuar aquest dualització entre una escola pública cada vegada més minoritzada i una escola concertada que no fa més que incrementar el seu perfil d’institució privada, malgrat continuar sent un subvencionadíssim refugi de les classes capitalitzades, privatiu per a les classes desavantatjades.

Per tant, una primera conseqüència evident de la contracció de l’oferta de línies pot ser un importantíssim reforçament de l’oferta d’escoles concertades en detriment de les públiques.

A mig termini, per tant, la implementació de l’increment de ratios pot arribar a suposar el desmantellament de l’escola pública com escola amb vocació universalista, i la seva assumpció d’un paper assistencial. Certament, no es pot esperar una altra cosa si l’increment d’un 20% de ratios acaba repercutint en un increment similar del pes de l’escola concertada davant de la pública.

La única manera d’evitar aquesta deriva passa pel fet que el disseny dels nous mapes escolars, quant a les línies disponibles, respecti dos paràmetres. El primer, que la relació entre l’oferta pública i concertada no es desequilibri en favor de la concertada. De fet, l’increment de les ratios podria servir precisament per restringir la despesa en concerts econòmics a l’escola privada (espcialment a aquelles escoles privades que no volen complir amb els preceptes de servei públic d’educació), atès que s’incrementa la capacitat  de matricular alumnes de l’escola pública amb un mateix volum de despesa.

El segon, que en cas d’haver de tancar escoles públiques amb poca demanda, s’apostés pel tancament de centres escolars sencers (de forma que es pogués distribuir els seus alumnes entre centres no segregats de forma equitativa), però mai de les línies de les escoles menys demandades i més segregades permantenir-les actives en versions més reduïdes i per força més segregades. Si s’opta pel tancament de línies, les escoles infrademandades tendiran a tenir el problema afegit de concentrar encara més places disponibles fora de termini, de manera que encara s’especialitzaran més a atendre als alumnes provinents de la matrícula viva, quelcom que no farà altra cosa que incrementar-ne el perfil d’escoles guetto.

11 Mai 2012

Una escola de Valls demana una distribució equilibrada de l’alumnat

La televisió TAC12 informa que a l’Escola la Candela, de Valls, consideren que acollir quatre de cada cinc alumnes immigrants és desmesurat, i demanen que s’ha de reduir de cara al curs vinent. La Direcció del centre s’ha fixar com a objectiu aconseguir un repartiment més equitatiu dels alumnes i situar la ràtio en un 17%.

+ Veure la notícia (1’53”)

El municipi de Valls està duent a terme des de l’any 2010 una revisió de les polítiques d’escolarització dutes a terme fins al moment, per intentar corregir les situacions de segregació escolar existents. Amb aquest propòsit, s’ha elaborat un estudi amb propostes per adequar la zonificació escolar, la reserva de places per a alumnat amb necessitats educatives específiques, la planificació de l’oferta, la gestió de la matrícula viva, etc. Els centres amb una composició social més desfavorida, com l’Escola Mare de Déu de la Candela, amb un 80% d’alumnat d’origen estranger, tenen interès i estan treballant per promoure una escolarització més equilibrada al municipi.

11 Mai 2012

AMPA de 10 de les 14 escoles de Salt denuncien l’obertura d’una escola concertada perquè accentuarà la guetització

Com informen el Diari de Girona i El Punt Avui, la Coordinadora d’AMPA de Salt, que aglutina 10 de les 14 AMPA del municipi, denuncien que la decisió d’obrir el centre Escola Pia a Salt en un un terreny públic (del Departament d’Ensenyament) ha estat unilateral i no ha tingut en compte la comunitat educativa del municipi, i apunten el perill que mantingui “la tendència a la guetització i no ajuda a potenciar la cohesió social”. El Regidor d’Educació, Rober Fàbregas, rebat l’acusació (veure notícia a El Punt Avui) i assegura que de les 10 inscripcions a la nova escola 8 són de fills “d’immigrants”.

+ Veure la noticia del Diari de Girona i la de El Punt Avui
+ Veure defensa de l’Ajuntament a El Punt Avui

Etiquetes: ,