Archive for gener, 2013

25 gener 2013

L’Estat de l’educació a Catalunya 2011

El setembre de 2012 es va presentar l’Anuari de la Fundació Jaume Bofill L’Estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011. Aquesta publicació, que revisa en la part dels indicadors alguns dels principals condicionants de l’èxit educatiu a Catalunya, posa de manifest novament la rellevància del problema de la segregació escolar al nostre país i els seus efectes negatius sobre els resultats acadèmics del sistema educatiu.


En relació amb l’escolarització de l’alumnat estranger, l’Anuari conclou que el percentatge d’alumnat estranger al sector públic triplica la seva presència al sector privat i que, en tots els ensenyaments, la inequitat en l’escolarització d’alumnat estranger entre sectors és més gran a Catalunya que al conjunt de l’Estat espanyol. Catalunya és una de les comunitats que menys garanteix l’equitat en la distribució equilibrada d’alumnat estranger entre sectors de titularitat, juntament amb Madrid, i només després de Múrcia.

Si bé afegeix que aquesta distribució de l’alumnat estranger s’ha caracteritzat en els darrers anys per una millora de l’equilibri entre sectors públic i privat concertat, especialment als ensenyaments preobligatoris i obligatoris, l’Anuari adverteix que aquest procés de millora s’ha interromput a partir del curs 2010-2011, com si les dificultats econòmiques creixents de les famílies orientés l’alumnat socialment menys afavorit cap al sector públic.

Les dades també posen de manifest que no existeix relació significativa entre el pes del fet migratori al municipi i el nivell de segregació. De fet, la segregació tendeix a ser més alta en aquells municipis amb més grandària, amb més nombre de centres, amb més centres de titularitat privada, amb menys coresponsabilitat del sector concertat en l’escolarització d’alumnat estranger, etc. Contràriament al que hom podria pensar, en canvi, no existeix relació estadísticament significativa entre el pes del fet migratori al municipi i el nivell de segregació dels seus centres. Aquest té més relació amb la implantació del sistema escolar a escala local i amb les polítiques d’escolarització equilibrada promogudes per fomentar l’escolarització equilibrada.

Finalment, l’anàlisi per municipis de més de 10.000 habitants també evidencia una relació positiva estadísticament significativa entre els nivells de segregació escolar al municipi i la no graduació en ESO: en general, a més segregació entre centres escolars, pitjors resultats globals obté un municipi determinat en el seu sector públic.

En el marc de l’Anuari, també es constata que aquesta segregació escolar esdevé més perjudicial per a l’alumnat socialment menys afavorit, especialment com a efecte de la seva concentració en determinats centres. L’heterogeneïtat social a les aules, lluny de perjudicar l’alumnat amb millor rendiment, com sovint es pensa, no té efectes sobre els seus resultats educatius i en canvi beneficia l’alumnat amb més dificultats educatives. Els processos de concentració d’alumnat amb més necessitats educatives en determinades escoles i aules, en canvi, reverteixen negativament sobre els resultats d’aquest alumnat i, conseqüentment, també els del conjunt del sistema.