L’ABC de la segregació

Què és la segregació escolar?
El concepte de segregació escolar fa referència a una distribució significativament desigual de l’alumnat entre els centres educatius, en funció d’alguna característica individual o familiar. En el sistema educatiu català, com en bona part dels sistemes educatius occidentals, les dinàmiques de segregació escolar més rellevants estan relacionades amb l’estatus socioeconòmic i el país de naixement de l’alumnat. També trobem importants dinàmiques de segregació escolar en funció de la llengua dels alumnes (català/castellà), una segregació que està estretament relacionada amb la segregació per estatus socioeconòmic. A més, en un grup reduït de centres concertats, es separa l’alumnat en funció del sexe.

Per què és negativa?
En les darreres dècades, la recerca en educació ha posat de manifest que els resultats dels alumnes, al marge d’estar condicionats per les seves característiques individuals i familiars, també es troben condicionats per la composició social de les escoles. És el que es coneix com a “efecte composició”. D’acord amb aquest “efecte composició”, la segregació escolar esdevé un factor de desigualtat educativa de primer ordre, atès que el fet d’estar escolaritzat en un centre socialment afavorit o socialment desafavorit pot tenir un impacte significatiu sobre els resultats d’un alumne, molt particularment els de famílies amb menor nivell educatiu. En conseqüència, un sistema fortament segregat afavoreix que s’eixamplin les distàncies de resultats entre els alumnes procedents de famílies amb major i menor nivell instructiu. A més, també provoca que els resultats educatius dels alumnes siguin més dependents de la tria d’escola realitzada pels seus pares. Per contra, un sistema menys segregat –i que, per tant, tendeixi a l’heterogeneïtat social dins de les aules- dibuixa una situació més favorable per tal d’avançar en l’objectiu de la igualtat d’oportunitats educatives (és a dir, que tots els alumnes disposin de les mateixes oportunitats independentment de quin sigui el seu origen familiar).

Estatus socioeconòmic o país de naixament?
L’ús del concepte de segregació escolar no és neutre, atès que l’emprem per fer referència a aquelles realitats escolars que considerem “problemàtiques”. Habitualment, es parla de segregació escolar per referir-se de forma exclusiva a la concentració d’alumnes d’origen immigrat en algunes escoles (concretament, d’alumnes i famílies procedents de països amb baixa renda per càpita). Al nostre entendre, la segregació que hauríem de considerar com a més problemàtica és la segregació per estatus socioeconòmic (especialment segons el nivell d’estudis dels pares), atès que és la que té un major impacte sobre els resultats educatius i, a més, afecta de forma transversal a tots els alumnes i a totes les escoles. Malgrat no existeixen dades oficials, alguns estudis assenyalen que als municipis catalans els nivells de segregació segons estatus socioeconòmic superen els nivells de segregació per país de naixement. Per tant, malgrat tractar-se d’una realitat menys visible, la segregació segons l’estatus socioeconòmic de les famílies és un fenomen de major magnitud i transcendència sobre els resultats educatius que no pas la concentració d’alumnes d’origen estranger.

Només afecta a unes poques “escoles segregades“?
El fet que habitualment es parli de segregació escolar per referir-se a la minoria d’escoles que concentren alumnes d’origen immigrat, tendeix a invisibilitzar la segregació escolar com a fenomen estructural que afecta al conjunt de la xarxa escolar (segons el nivell d’estudis de les famílies). De fet, podem trobar municipis sense concentracions significatives d’alumnes immigrats que, alhora, presentin uns elevats nivells de segregació escolar per nivell d’estudis. I la situació inversa: municipis amb dues o tres escoles que concentrin un nombre significatiu d’alumnes immigrats, però que, alhora, disposin d’una xarxa escolar relativament poc segregada en funció del nivell d’estudis. Per altra banda, el fet que es situï el focus d’atenció en aquella minoria de realitats educatives més “vulnerables”, afavoreix que tendeixin a passar desparcebudes i no es problematitzin les escoles amb composicions socials “privilegiades”. Des del punt de vista de la igualtat d’oportunitats, però, tan problemàtica hauríem de considerar una escola amb una concentració de famílies amb un baix nivell instructiu (d’origen estranger o no) com una escola on la pràctica totalitat de famílies siguin universitàries.

Quines són les causes de la segregació escolar?
Lògicament, un primer factor que condiciona la distribució de l’alumnat entre els centres educatius és la pròpia segregació residencial dels municipis (és a dir, les diferències socials existents entre els barris d’un municipi). Habitualment, però, la segregació social entre les escoles tendeix a ser superior a la segregació social entre barris. Un segon factor de segregació escolar són les quotes d’accés a bona part de les escoles concertades. Malgrat que, formalment, l’accés a l’educació obligatòria s’ha de produir en condicions de gratuïtat, a la pràctica, les famílies paguen quotes voluntàries a la majoria de centres concertats. Aquestes quotes, esdevenen una barrera per a l’accés de les famílies amb rendes més baixes, tot minant el seu marge de tria escolar. En tercer lloc, les pròpies lògiques de tria de les famílies esdevenen un important factor de segregació escolar. En els períodes de preinscripció i matriculació, les famílies amb major estatus socioeconòmic són les que disposen de major informació, contactes i capacitat estratègica per triar escola. A més, una part important d’aquestes famílies tendeixen a cercar escoles amb composicions socials afavorides i són més propenses a escolaritzar els fills fora del barri si no cerquen l’oferta desitjada a prop del domicili. Les famílies amb menor estatus socioeconòmic, en canvi, disposen de menor informació i capacitat estratègica durant el procés, i, a més, tendeixen a prioritzar l’accés a escoles públiques properes a la llar. En definitiva, malgrat que formalment totes les famílies disposen de les mateixes opcions per triar escola, a la pràctica trobem importants factors de desigualtat que afavoreixen l’avantatge competitiu de les famílies amb major estatus socioeconòmic.

Hi ha segregació entre les escoles públiques i concertades?
En termes generals, la composició social de les escoles concertades és més elevada, en termes de nivell socioeconomic i educatiu de les famílies, que la de les escoles públiques. Malgrat que no existeixen dades oficials, diversos estudis corroboren aquest fet. El cobrament de quotes, juntament amb la cerca de nínxols educatius socialment privilegiats per part d’algunes famílies d’estatus elevat, provoquen que les escoles concertades, en termes generals, escolaritzin un menor volum de famílies de baix estatus socioeconòmic. Les dades oficials, reflecteixen que les escoles concertades, malgrat representar aproximadament el 40% de la xarxa escolar, tan sols escolaritzen un 15% dels alumnes amb Necessitats Educatives Específiques (NEE). El 85% restant, s’escolaritzen en escoles públiques. Malgrat aquestes diferències, però, la titularitat no és l’únic factor de segregació entre centres. Així, a nivell municipal, també trobem importants dinàmiques de segregació escolar dins del sector concertat i dins del sector públic.

Són millors les escoles concertades que les públiques?
De forma recorrent s’afirma que els alumnes de les escoles concertades obtenen millors resultats que els alumnes de les escoles públiques. Es tracta, però, d’una afirmació incompleta i, per tant, imprecisa. En efecte, els resultats de les escoles concertades, en termes globals, són superiors. Ara bé, aquesta diferència és conseqüència del fet que a les escoles concertades la composició social sigui més elevada que a les públiques. Així, quan es controla aquesta variable i es comparen els resultats d’escoles públiques i concertades amb una composició social similar, no es detecten diferències significatives de resultats. Per tant, si analitzem estrictament el “valor afegit” de les escoles sobre els resultats, no és cert que les escoles concertades siguin millors que les escoles públiques.

Hi ha llibertat de tria d’escola en el nostre sistema educatiu?
Formalment, totes les famílies poden triar l’escola per als seus fills. Ara bé, per tal de resoldre aquelles situacions en les quals el nombre de sol·licituds supera el nombre de places disponibles, la legislació vigent contempla l’aplicació d’uns criteris de priorització d’accés (germans al centre, proximitat al domicili, nivell de renda, discapacitat). Aquests criteris, tenen per objectiu garantir que l’assignació de places es produeixi en base a uns paràmetres objectius i no en funció de les preferències de les escoles. A la pràctica, però, no totes les famílies disposen de les mateixes opcions reals de tria. Per una banda, com a conseqüència de les barreres econòmiques (cobrament de quotes) que dificulten l’accés de les famílies amb menys recursos a les escoles concertades. Per l’altra, perquè en els processos de preinscripció i matriculació les famílies amb més nivell d’estudis i més capital social disposen d’un major avantatge competitiu per tal d’acabar satisfent les seves preferències.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: